Espai 1-3

Espai de joc interior

A partir de les 9 van arribant els infants. Entren a la sala i comença el seu joc. Donem temps i espai per al joc lliure, ja que creiem que és una activitat vital per al creixement de l’infant. El fet que els nens i nenes puguin estar amb ells mateixos i puguin crear el seu propi joc sense la direcció o la intervenció d’un adult és molt valuós. Durant aquestes estones de joc, s’estableixen fonaments importants d’autonomia, autoestima i creativitat; és ell qui decideix a què jugar i de quina manera, sense dependre de l’ajuda d’algú extern. No hi ha expectatives del què ha de fer, tal sols ha de SER.

Tenen sempre a la seva disposició, un seguit de joguines senzilles i objectes diversos (de materials naturals: fusta, llana, seda, etc.) que permeten un joc ric i creatiu. Com més simple és l’objecte, més complexe és el procés intern que fa l’infant en el seu joc. S’intenta cuidar l’harmonia de l’espai i de les joguines, tant en els colors, la forma o la posició dels objectes, per tal de fer més agradable i bell l’ambient. 

Cap a les 10 van sortint a fora al jardí, on hi ha material divers per afavorir un altre tipus de joc (córrer, saltar, enfilar-se, tocar la terra, les fulles, etc.). Donem molta importància al contacte amb la natura i al viure plenament amb els canvis que es van donant al llarg de l’any. És per aquest motiu que els infants tenen roba adequada per sortir a fora també en dies de pluja o fred (mono, botes, impermeable), permetent d’aquesta manera un contacte més íntim amb allò natural. 

Des d’aquesta mirada pikleriana, educar comença per cuidar:

  • El moment dels àpats és un moment d’intimitat entre l’educadora i la nena o el nen. Cada infant menja sol o amb l’ajuda de l’educadora en un moment reservat únicament per a ell, o en un petit grup quan són més grans, donant d’aquesta manera l’atenció i el temps perquè mengi amb tranquil·litat i afavorir així també un vincle afectiu entre l’infant i l’adult. 
  • El canvi de bolquers o de roba és un moment de proximitat entre l’infant i l’adult. Durant aquests moments també es va creant un vincle que pot afavorir l’aprenentatge i l’autoestima del nen o la nena. Partim de la base que un infant és una persona en procés de creixement (com totes nosaltres) i com a tal, el tractem amb cura i respecte. En aquests espais d’intimitat li oferim seguretat i afecte; mantenim una comunicació tant visual com física per tal que senti que el tenim en compte; respectem els seus moviments; fem servir un to suau; demanem la seva col·laboració i deixem temps perquè actuï si és que ho vol; el canviem sempre al mateix lloc i ho fa sempre la mateixa persona. Dediquem temps i presència a l’infant.
  • El moment d’anar a dormir és diferent per cada infant en funció de les seves necessitats, ritmes i hàbits. Aquest acompanyament en el moment de dormir també es fa, doncs, adaptat a les particularitats de cada cas. Les educadores coneixem el moment del dia en què aquell infant sol tenir son i és llavors que l’acompanyem al seu llitet.

Amb freqüència, si no hi posem atenció i intenció, el món dels grans (preocupacions, dubtes, converses, etc.), pot eclipsar el món dels infants. A 7 estrelles, doncs, procurem estar presents quan acompanyem els infants en l’atenció diària de les seves necessitats, ja siguin necessitats emocionals, cognitives o fisiològiques. L’adult mira d’estar tranquil i no envair l’infant amb massa paraules. Som conscients que aquestes petites persones, si les hi deixem l’espai i el temps, tenen la possibilitat de desplegar el que duen a dins.